En Davyd era un pou de coneixement, un home de respostes més que no pas de preguntes, una persona que era conscient de que la finalitat del coneixement és compartir-lo

En Davyd era una persona que es va dedicar en cos i ànima a innovar, a cercar informació sobre noves tecnologies, a crear-ne de noves, a compartir-ho amb tothom. Crec que aquest premi, que tot just ara celebra la seva cinquena edició, és un merescut homenatge a una persona que va dedicar la seva curta però intensa vida a treballar i a millorar el món de les TIC

Vaig treballar amb en Davyd durant 12 anys. Era un gran amic i un molt bon company de feina, a qui sempre es podia recòrrer en cas de dubtes sobre qualsevol tema, sobretot en temes d'informàtica i de noves tecnologies. Sempre tenia la resposta adequada

Durant els anys de treball amb el Davyd, vaig adonar-me de com era: comprensiu, carinyós, caòtic... Sempre tenia en ment algun projecte punter i li podies preguntar sobre qualsevol cosa, un altre tema era si estaves preparat per entendre la resposta. Una anècdota recurrent era el caos de documentació que regnava a la seva taula de la feina. Quan li demanaves quelcom estirava un paper de la pila i sempre trobava el que buscava. Sovint deia que la seva taula estava ordenada perquè ell sabia on eren les coses

Definiria a en Davyd com un visionari. A la feina, tots vam acabar fent servir les eines i aplicacions que ell ja havia començat a fer servir molt de temps abans, en les seves versions preliminars

El programador en SH més ràpid a aquest costat del Mississippi. Jo crec que no li feia falta ni pensar...

Vaig conèixer en Davyd fa molts anys, vam estudiar i treballar junts. Sempre recordo una pràctica de la FIB que vàrem fer junts, utilitzant una màquina dels antics Serveis Informàtics. La pràctica era força senzilla, però en Davyd li afegia mil i una sofisticacions que, de fet, no eran necessàries. Emprava tècniques que en aquells temps eren experimentals, eines punteres i, sobretot, molta creativitat. Suposo que odiava fer les coses com es feien sempre i preferia fer-les a la seva manera, és a dir, preferia innovar

No és que el Davyd ho inventés, però el primer en provar-ho, compilar-ho, muntar-ho i difondre-ho a la UPC era ell. Sens dubte!

No sé si ell va instal·lar un Linux abans que jo, però la veritat és que va ser amb ell amb qui primer vaig parlar d'aquests temes, de l'Open source, d'Stallman, etc...

Era un avançat del seu temps… ara que es parla tant d'innovació, ell ja ho era d'innovador. Això sí, la gent de Microsoft mai li va fer cas i no van treure la "X" vermella de la part superior dreta per tancar les finestres. Ell sempre deia que la creu no havia d'estar allà, perquè era molt fàcil que a l'intentar maximitzar la finestra, la tanquessis perquè tenim poca precisió amb el ratolí...

Davyd= Rar, en un 83'3%"RAR

  1. Que és en molt petit nombre.
  2. Molt poc freqüent.
  3. No gens comú; extraordinari.
  4. Preciós per la seva raresa; introbable.
  5. Extravagant, que obra de manera anormal, fora del sentit comú.
  6. QUÍM Dit del gas no dens.

DAVYD era sòlid, com el seu coneixement. Per tant, la que falla és la 5 de 6 és un 83,3%

- Rar. Rar, per gran. Gran, molt gran. Amb esquís i en marxa feia por.
Rar per esborrar a dos dits; era més ràpid. Rar per les coses que trobava, llegia i provava (que és això de news? i gopher? i www?). Parlem de fa 20 anys...
- Ràpid. Ràpid amb el cap. Ràpid amb els raonaments i en trobar tercers i quarts sentits a les coses.
- Dolents: la seva col·leció d'acudits. Acudits dolents, rebuscats. Dolents, però amb avaricia.
- Compartir: el que feia. Descobria i compartia. Ràpid parlant i argumentant. O sabies de qué anava el tema, o no podies enganxar-te :)
- Col·laborador. No tenia un no. Era un sí. I, a més, ràpid (com no?)
- Última: a la última estava ell. En gairebé qualsevol qüestió tecnològica. Avançat en el temps. Au pair amb la innovació. De lo last [(c) Lino Ferrer, en "Cristal"]. També en el mus. Jugava de puta pena. Sempre quedava l'últim. I en poques taules es reia com en la seva :)

Rar, un xic rar. I és clar que tenia les seves extravagàncies (un dia el vaig veure en pantufles. Sense comentaris... :) . Com a rar tenia les seves rareses; i les seves "normaleses", com tothom. I moltes!

Alegre, gamberro -en algun moment-, com tot jove. El café. No gens sàtrapa. Rolero. "Per qué la  llauna de Nestea sempre està més freda que la de Cocacola?"

SYSOP de LuckLynk, una de les primeres BBS de Barcelona. Fa 25 anys.
Entre d'altres mèrits...