
Innovació i eficàcia en la gestió seran elements fonamentals per al desenvolupament econòmic de les ciutats en plena crisi de les finances locals.
Vols més informació?
Jordi Abad
Responsable de Línia Producte Ciutadania digital
+34
jordi.abad.holgado@upcnet.es @jabadh
Altres serveis
e-LearningDocència virtual professional amb valor afegit universitari.
e-KnowledgeComunicació i col·laboració per a organitzacions 2.0.
e-ConnectIntegració de les comunicacions en un únic entorn.
ConsultoriaPlanificació i gestio estratègica de les TIC.
SUT Meeting 2011
La col•laboració entre institucions esdevé peça clau per harmonitzar les inversions tecnològiques que fan possible les smart cities sota una estratègia comuna.
Innovació i eficàcia en la gestió seran elements fonamentals per al desenvolupament econòmic de les ciutats en plena crisi de les finances locals.
Vídeo resum del SUT Meeting 2011
Un recorregut pel que va ser la trobada del 9 de novembre, on es va parlar de ciutats intel·ligents, e-administració i tecnologies sostenibles.
Ponències
Jordi Puigneró, segon Tinent d'alcalde de Governança, Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Tecnologia de l'Ajuntament de Sant Cugat.
Miquel Matavacas, Consorci Localret.
Entrevistes
Els participants del SUT 2011 opinen sobre els temes centrals de la jornada:
Susana García Dacal, Dir. Gral de Telecomunicacions Junta de Castella i Lleó.
veure Entrevista
Creu que molts ajuntaments recelen encara dels models d'Open Government?
Com valoraria el nivell de transparència de les administracions locals i en què creu que poden contribuir a aquest nou model d'Open Government?
Joan A. Olivares, Director Gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya.
- Com està afectant l’actual situació econòmica a aquest desplegament?
- Què cal tenir en compte, a nivell d’infraestructures, quan es projecta una Smart City?
Manel Sanromà, Gerent de l'IMI, Ajuntament de Barcelona.
veure entrevista
- Quina tipologia de smart city és Barcelona? En què destaca a nivell mundial?
- Com s'aplica el model Open Data a Barcelona i quin és el nivell d'accés a les dades que tenen els ciutadans?
Jordi Puigneró, segon Tinent d'alcalde de Governança, Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Tecnologia de l'Ajuntament de Sant Cugat.
veure entrevista
- Com està afectant l’actual situació econòmica a aquest desplegament?
- Què cal tenir en compte, a nivell d’infraestructures, quan es projecta una Smart City?
Ibon Oñate Zamalloa, Director General de la Fundació BiscayTIK.
veure entrevista
- Quins elements innovadors del seu projecte els han fet mereixedors del guardó com a finalistes del Computer World Awards?
- Quines tendències tecnològiques creu que tenen més projecció de futur en l'àmbit de les Ciutats Intel·ligents?
veure entrevista
- Com està afectant l’actual situació econòmica a aquest desplegament?
- Què cal tenir en compte, a nivell d’infraestructures, quan es projecta una Smart City?
Rosa Castro, Directora d'Innovació d'UPCnet.
veure entrevista
Carles Flamerich, Dir. General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
veure entrevista
Fotografies
Recull fotogràfic de l'esdeveniment
Presentacions
Podeu consultar els continguts que es van presentar durant la jornada:
Sala de premsa
La administración pública sumará esfuerzos entorno a las ciudades inteligentes - Cibersur.com
Ciudades inteligentes gracias al Software Libre - La Gaceta Tecnológica
Cerca 90% municipios ya optimizan recursos con la administración electrónica - ABC.es
Entrevista a Rosa Castro, Directora de Planificació Estratègica i Innovació d'UPCnet, a "l'Altra Radio" de Radio 4 - (Enllaç al Podcast del programa)
Taula rodona Comràdio. Smart Cities o les ciutats intel·ligents del futur - (Enllaç al Podcas del programa)
Reportatge al voltant de l'e-administració a la Xarxa de Televisions Locals
Entrevistes - Respostes
Consorci Localret
- Com està afectant l’actual situació econòmica a aquest desplegament?
De tots és conegut que l’austeritat pressupostària afecta directament a l’administració local, i en molts ajuntaments s’estan reduint dràsticament les partides en inversió per centrar-se en projectes que repercuteixin directament en l’estalvi econòmic i la disminució de despeses a curt termini.
- Què cal tenir en compte, a nivell d’infraestructures, quan es projecta una Smart City?
Quan el desplegament està ben planificat, o associat a un desenvolupament econòmic o industrial, la inversió té un retorn directe en la ciutat. Els projectes de Ciutats intel·ligents no s’improvitzen d’un dia per l’altre, i són fruit d’una estratègia prèvia que cal haver estudiat i encarrilat. Aquelles ciutats que van començar a pensar en “Ciutats Digitals” han pogut anar tramant un teixit d’infraestructures de mica en mica, i actualment estan en disposició de treure’n rendiment a nivell corporatiu, de serveis a la ciutadania i com a model de negoci propi.
Junta de Castella i Lleó
- ¿Cree que muchos ayuntamientos recelan todavía de los modelos de Open Government?
Muchos ayuntamientos están comenzando a abrirse ahora más con el uso de las TIC: está surgiendo un movimiento, en los dos sentidos, de arriba a abajo y también, muchas veces, de abajo a arriba, en el que los propios empleados públicos utilizan las redes sociales para hacer difusión de su municipio, se comunican con otros compañeros de otras administraciones, escuchan a los ciudadanos para mejorar el servicio público... Puede haber las resistencias normales ante cualquier cambio, pero estamos observando una apertura paulatina en todas las administraciones y a todos los niveles, y por su puesto, también en los ayuntamientos.
- ¿Cómo valoraría el nivel de transparencia de las administraciones locales y en qué cree que puede contribuir este nuevo modelo de Open Government?
Se están realizando esfuerzos importantes, aunque todavía hay mucho trabajo por delante. A nuestro juuicio, son muy importantes las tareas de sensibilización y comunicación entre todas las administraciones públicas en materia de transparencia. No es una opción, tenemos que serlo. Hay un gran número de iniciativas con éxito en marcha y están consiguiendo el objetivo fundamental de dar más confianza al ciudadano sobre nuestra gestión pública.
IMI, Ajuntament de Barcelona
- Quina tipologia de smart city és Barcelona? En què destaca a nivell mundial?
El concepte de SC és prou genèric per incloure qualsevol iniciativa d'aplicació de les TIC a la gestió de la ciutat. La gran aportació del model Barcelona de SC és la visió integral: les TIC com a eix transformador de l'Urbanisme. Cerdà va inventar l'Urbanisme a mitjans segle XIX a partir de la visió de q les nove tecnologies de l'època (en particular el ferrocarril) serien el motor transformador de la nova ciutat del futur. Ara la nova visió és la de la transformació de la ciutat a partir de la revolució que suposa Internet.
- Com s'aplica el model Open Data a BCN i quin és el nivell d'accés a les dades que tenen els ciutadans?
A BCN volem crear un mercat i un motor de creació de negoci a partir del Open Data. Més enllà d'obrir la informació a la ciutadania volem q això crei emprenedoria. A través d'un gran projecte europeu recentment aprovat, iCity (amb partrners com Cisco, Abertis o les ciutats de Londres, Genova o Bologna) volem posar a disposició de les Pymes les infraestructures i les dades de l'Ajuntament per tal q crein serveis de interés públic. Amb aquesta empenta pretenem passar de l'actual model (q ja tenim en marxa) d'Open Data com a servei públic a un generador d'activitat econòmica.
Biscaytik
- ¿Qué elementos innovadores de su proyecto les han hecho merecedores del galardón como finalistas del Computer World Awards ?
El proyecto BiscayTIK resultó finalista del premio en la categoría de Acceso Digital. En esta categoría competían otros proyectos de gran envergadura como son Bank of America o los ganadores Net Literacy.
Este reconocimiento hace hincapié en la promoción y el avance hacia el bienestar social y cambio positivo, reconociendo organizaciones cuya aplicación innovadora de las tecnologías de la información y conocimiento permiten la divulgación de información digital y el acceso a programas y servicios basados en la web para reducir la brecha digital.
En esta línea el proyecto BiscayTIK logra por primera vez que un territorio complete la modernización de un centenar de administraciones locales, prácticamente la totalidad de ayuntamientos de Bizkaia, dotándoles de un ERP y un portal web a través del cual es posible realizar 100 trámites de manera telemática, estando el portal totalmente integrado en el sistema de gestión municipal. El proyecto BiscayTIK es de libre adhesión para todas las administraciones de Bizkaia, que pueden adoptar el sistema total o parcialmente, garantizando la equidad tecnológica entre ellas, y haciendo que todo ciudadano o ciudadana de Bizkaia pueda realizar sus gestiones locales de manera telemática, independientemente de la dimensión del municipio donde resida.
De ese modo, el proyecto logra uno de sus objetivos fundamentales, el acercamiento entre la ciudadanía y la administración, abriendo un nuevo canal de comunicación con los ayuntamientos disponible 24x7.
- ¿Qué tendencias tecnológicas cree que tienen más proyección de futuro en el ámbito de las Ciudades Inteligentes?
Desde el punto de vista de la administración electrónica el gran reto que tenemos por delante es conseguir que la ciudadanía adopte las nuevas tecnologías como canal de relación con su administración. Si cada vez estamos más habituados a comprar viajes o comprar entradas para espectáculos por internet, ¿por qué no hacemos lo mismo para conseguir un volante de padrón?
Para llegar a esta situación es necesario que demos a la ciudadanía herramientas atractivas y fáciles de usar. En esta línea, un gran reto que tenemos es conseguir que la utilización de las tarjetas de identificación digital sea menos complicada o buscar alternativas que hagan más sencilla la identificación.
Tampoco podemos olvidar las aplicaciones para dispositivos móviles, tabletas, etc. que van cobrando cada vez mayor fuerza entre los usuarios.
Y precisamente el auge de este tipo de aplicaciones es uno de los factores que va a potenciar las soluciones basadas en la nube, para cuya utilización el usuario solo necesita una conexión a internet, sin necesidad de instalar nada en su propio equipo, sea éste una laptop, smartphone, Tablet o similar.
Para finalizar, otro factor a tener en cuenta es la integración de las herramientas colaborativas o 2.0 con las herramientas administrativas para encauzar nuevos maneras de colaboración entre ciudadanía y administración.





